diumenge, 10 de juliol de 2016

El primer paper d'Hugo, "Tuning the brain for motherhood"

Ha tardat en arribar, però ja tenim ací el primer article del 2016. L’article forma part de la tesi doctoral d’Hugo Salais, el nostre doctorand artista.

Seguint la nostra línia de recerca sobre el cervell maternal, Hugo ha fet un mapeig exhaustiu del l’activació cerebral produïda per la prolactina, una hormona que participa en el desenvolupament de les mames i la producció de llet, i els lactògens placentaris. La prolactina, produïda per l’adenohipòfisi, es troba implicada en el desenvolupament de les mames, la producció de llet i l’ajustament energètic. Les cèl·lules lactotropes hipofisiàries alliberen la prolactina a la sang, des d’on pot transportar-se de nou a l’encèfal per mecanismes que encara no estan clars. La producció de prolactina varia amb l’estat fisiològic de la femella, i és màxima durant la lactància i mínima durant la segona meitat de l’embaràs, quan la placenta allibera els lactògens placentaris.

Com recordareu, setembre passat es va publicar el treball de la nostradoctoranda Ana Martín Sánchez. Ana va demostrar que les ratolines verges són quasi espontàniament maternals, ja que de seguida tenen cura de les cries d’una altra femella amb la que viuen. No obstant, aquestes “madrines”, a diferènciade les mares, no són agressives. Per tant, els canvis hormonals que tenen lloc durant l’embaràs no són necessaris per a expressar el comportament de cura maternal, però si ho semblen per a que el cervell de les femelles passe a “mode agressiu”.

La nostra hipòtesi és que la prolactina contribueix a “tunejar” el cervell de la femella durant l’embaràs. Per a comprovar si la senyalització prolactinèrgica canvia durant l’embaràs i la lactància, Hugo ha dut a terme la detecció mitjançant immunohistoquímica de la forma fosforilada (activa) proteïna de senyalització STAT5, associada a l’activació del receptor de prolactina (Figura 1).

Figura 1. Quan la prolactina (PRL) i els lactògens placentaris s’uneixen al receptor de prolactina (PRLR) provoquen l’activació de la cascada de senyalització JAK/STAT, el qual forforila (P) la proteïna STAT5, que viatja al nucli i provoca canvis d’expressió gènica.
Com esperàvem, Hugo ha demostrat que la senyalització lactogènica en el cervell de les femelles prenyades i lactants és molt més abundant que en el de les femelles verges. A més, en aquestes últimes l’activació de STAT5, que només es troba en un subconjunt de nuclis dels que es veuen en mares, depèn de les hormones ovàriques, de manera que és més intensa quan els animals reben un tractament amb estradiol i progesterona (és a dir, durant l’estre).

Quantitativament, els lactògens activen una major quantitat de neurones que en les verges en diversos nuclis cerebrals durant la gestació, la lactància, o en ambdós situacions. Per exemple, l’amígdala central, implicada en el control de la por i l’ansietat, respon més als lactògens durant l’embaràs; l’àrea preòptica medial, essencial per a la cura maternal, és més activa durant la lactància (Figura 2), i l’amígdala medial, que rep informació feromonal, i per tant és essencial tant per al reconeixement de les cries com per a l’agressió front a mascles intrusos, mostra més nuclis activats per lactògens tant durant la gestació com durant la lactància.
Figura 2. Nuclis immunoreactius per a pSTAT5 en l'àrea preòptica medial. La detecció immunohistoquímica de pSTAT5 fa aparèixer de color marró els nuclis de les cèl·lules que responen a pSTAT5.
Un dels resultats més cridaners d’Hugo mostra que la senyalització prolactin-like es deu fonamentalment als lactògens placentaris durant l’embaràs, ja que un tractament farmacològic que inhibeix la producció de prolactina hipofisiària no afectà al patró d’expressió de pSTAT5 (Figura 3).

Figura 3. Distribució de pSTAT5 en el cervell de femelles prenyades tractades amb bromocriptina, un fàrmac que inhibeix la producció de prolactina hipofisària. A l’esquerra en l’àrea preòptica medial i a la dreta en la amígdala medial. 
Per tant, aquests resultats recolzen la nostra hipòtesi: el cervell de les femelles pateix canvis funcionals durant la gestació que preparen a les futures mares per al repte que han d’assumir. De fet, l’increment de l’agressivitat comença abans del part. Ara, necessitem fer més experiments per a comprovar el paper de la prolactina i els lactògens en l’agressió maternal.

La cura de les cries recau en les femelles en al voltant d’un 90% de les espècies de mamífers. Això vol dir que en al voltant del 10% dels mamífers (inclosos els humans), els mascles participen d’aquesta tasca crucial per a la supervivència i el benestar de la prole. De fet, en moltes espècies d’aus, amfibis i peixos, és el pare el principal cuidador. La prolactina es troba evolutivament conservada i està present en aquestes espècies. És possible, per tant, que la prolactina puga actuar al cervell del mascle, i Hugo ja està treballant intensament per a comprovar aquesta possibilitat.

ReferènciaSalais-López H, Lanuza E, Agustín-Pavón C, Martínez-García F. Tuning the brain for motherhood: prolactin-like central signalling in virgin, pregnant, and lactating female mice. Brain Struct Funct. 2016 Jun 25.

dilluns, 22 de febrer de 2016

NeuroFun i l'amor

El passat Sant Valentí, la Ser Castelló va convidar a Ferran Martínez a parlar "sobre el amor" i la seua neurobiologia.

Podeu sentir l'entrevista amb Ferran al següent enllaç (a partir del minut 2:14): http://play.cadenaser.com/audio/1455804503_282930/


Figure 1En aquesta entrevista, Ferran parla de dos dels nostres neuropèptids favorits, l'oxitocina i la vasopressina, i el seu paper en l'establiment de parelles.

Però, són aquests pèptids les "hormones de l'amor"? Sobre oxitocina, vasopressina, amor i odi ja ens va parlar Marcos Otero ací:
http://mappingignorance.org/2015/11/25/the-love-hormone-and-its-disregarded-sibling/

Seguim investigant!

dissabte, 20 de febrer de 2016

La recerca de NeuroFun a Ràdio Burjassot

El passat dijous 18 de febrer, una de nosaltres (Carmen Agustín) va parlar al programa "El Café Cuántico" de Ràdio Burjassot sobre la recerca que es desenvolupa en el laboratori NeuroFun, sobre per què necessitem fer recerca en primats en Neurociència i molt més.


Podeu sentir la tertúlia amb Carmen a l'enllaç a partir del minut 33, però us recomanem tot el programa, val la pena. Gaudiu!

http://www.ivoox.com/t3-el-cafe-cuantico-6-sobre-primates-ratones-audios-mp3_rf_10488219_1.html

dilluns, 5 d’octubre de 2015

El valencià a la Universitat (Jaume I)


No mai he segut dels pessimistes, dels qui pensen que el valencià és una llengua moribunda. Tampoc puc ser, però, massa optimista. Els meus fills i els seus companys viuen amb normalitat a una escola en valencià (no soc de València capital). Tot plegat, mirant-ho amb la perspectiva que ens dona la nostra història personal, estudiants de les darreries del franquisme i del post-franquisme, tot sembla un miracle.  És cert que el valencià dels meus fills està farcit de castellanismes que jo, alfabetitzat en valencià pels meus mitjans quan feia dècades que havia abandonat l’escola, prove de corregir-los. També es cert que els mestres dels meus fills no són perfectes, sovint parlen un valencià amb mancances i barbarismes què potser han aprés a casa, a l’escola o a la facultat. A això cal afegir que hem perdut pràcticament tots els mitjans de comunicació de masses en català (TV3, Catalunya Ràdio, Canal 9, Radio 9) que els meus fills veien i sentien en la seua infantesa, però no ara.
Els meus fills són menuts encara, no han deixat l'institut. Però ja estan a les portes de la Universitat: què passarà quan hi arriben? La publicació de l'informe de l'AVL sobre la docència en valencià a les Universitats Valencianes em va deixar un amarg regust a desastre. Que al curs 2007-08 nomes un 1,8% dels estudiants de les Universitats públiques valencianes rebera totes les classes en català és, en sí mateix, una dada preocupant però esperada. El que no fa l'informe, però, és predir el futur. I els qui, dia a dia, hem fet servir el valencià a la Universitat sospitem que el futur era fosc i s'enfosqueix cada vegada més.
La Universitat de València (UVEG), a la qual he treballat durant 25 anys, ha aplicat històricament una sèrie de mesures per garantir la presència del valencià a les aules. Fonamentalment la manera d'assegurar-ho consisteix en dictar normes en la oferta de docència en valencià en cada curs acadèmic, què resumiré per què el lector es faça una idea de la seua força:
1.     Sempre que d’una assignatura (troncal, obligatòria, optativa) se n’oferisca més d’un grup en una mateixa titulació, almenys un haurà de ser en valencià.
2.     Quan d’una assignatura n’hi haja un sol grup i aquest no s’oferisca en valencià, però hi hagen altres titulacions on s’impartisquen altres grups de la mateixa assignatura, s’ha de facilitar que els estudiants puguen matricular-se als grups en valencià oferts en aquestes altres titulacions. Aquesta circumstància a penes es dona.
3.     Quan hi haja un sol grup d’una assignatura en la titulació, aquest s’oferirà en la llengua que determinarà la CAT (la comissió acadèmica del títol –formada per professors, estudiants i PAS - que gestiona la docència  del mateix). No obstant això, per a un curs s’ha d’oferir en valencià almenys una quarta part de la docència impartida.
Com es pot vore, aquesta normativa no intenta equiparar la docència en valencià a la de castellà. Però durant molt anys va funcionar bastant be, almenys en la meua facultat (Biologia). En els darrers anys, però, s’ha anat relaxant per dues raons: una contra-reforma castellanitzadora que ha calat en la població (promoguda des dels poders públics central i autonòmic) i l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES, o plans Bolonya).  No parlaré de la primera causa, us remet a la meua entrada al bloc en resposta a les paraules de Carolina Punset. Em preocupa més la segona causa perquè sospite que l’EEES pot condemnar a mort la docència en valencià a les nostres Universitats. 
Malgrat el que pensa la gent, el principal canvi que ha comportat l’EEES no ha sigut una renovació dels mètodes docents, sinó una proliferació de Graus i Màsters. Les matemàtiques diuen que a major nombre de títols, menys estudiants per títol. Això, que en principi sembla desitjable, suposa que la major part dels nous Graus i la pràctica totalitat dels Màsters tenen un nombre d’estudiants suficientment baix com per què tots els estudiants càpiguen en un sol grup a l’aula. Amb la qual cosa la necessitat de recórrer a la norma 3 en la UVEG és molt més freqüent ara que adés. Ens trobem amb que tenim un sol grup d'estudiants i per tant o tots els estudiants reben docència en valencià, o cap. I forçar a que una assignatura s'impartisca sols en valencià es troba amb la oposició dels defensors del castellà, dels estrangers i dels qui provenen d'altres zones d'Espanya o desconeixen (o diuen desconèixer) el valencià.
A això cal afegir la intenció, sempre benvinguda, de internacionalitzar la Universitat que es plasma en potenciar la captació d'estudiants de Màster (en molt menor mesura de Graus) d'altres llocs d'Espanya, o de països Europeus i de l'Amèrica llatina. En la pràctica, la presència d'un sol matriculat llatinoamericà en un Màster desterra el valencià en favor del castellà, i la presència d'estudiants estrangers de qualsevulla altra procedència fa desaparèixer igualment el valencià com a llengua vehicular en favor, aquesta vegada, de l'anglès.
Així doncs, el valencià perilla a la Universitat. Els professors que sempre hem impartit en valencià ens trobem ara davant un nou repte: com continuar fent-ho adaptant-nos a la nova situació. Al meu cas, la nova situació no sols implica la docència a Graus i Màsters amb un sol grup de docència teòrica. El curs passat em vaig incorporar a la UJI per impartir docència d'assignatures bàsiques dels primers cursos del Grau de Medicina. Al voltant d'un 30-40% dels estudiants de Medicina venen de zones d'Espanya no catalanoparlants, sobre tot de Múrcia, Castella la Mancha, Madrid i Andalusia. La UJI te una política de promoció del valencià curiosa: deixa al seu professorat el pes de la decisió de en quin idioma donar les classes. Algun company meu de la titulació de Medicina ha decidit donar les classes en valencià. Alabe la seua decisió però jo no m'hi veig en cor de fer el mateix. Els estudiants forasters de primer curs es queixen amargament del meu company. Les primeres classes son fonamentals per a ells, han de fer el doble esforç de fer front a assignatures conceptualment complexes (Biologia, Histologia, Anatomia i Embriologia, Bioquímica...) i adaptar-se a la vida universitària. Si això es fa en un idioma que desconeixen es senten perduts i atribueixen el seu fracàs al valencià.
La política de la UVEG te avantatges sobre la de la UJI per al professorat i, segurament, també per als estudiants. Jo puc comparar-les i ho veig així. Posar una normativa de compliment de docència en valencià, com es vol fer amb l'anglès, permetria oferir grups de pràctiques i seminaris en aquest idioma on els estudiants que volen podrien aprendre el vocabulari bàsic i parlar de medicina i salut en valencià amb normalitat. S’aconseguiria així que els nous metges parlaren en valencià als seus pacients sense inseguretats. Però per això cal un sistema de matrícula on l’estudiant trie l’idioma. Tot un canvi en una universitat que no esta avesada a una cosa així. Continuar com fins ara, no obstant, assegura que els metges valencians formats a la UJI no rebran docència en valencià més que d’una o dues assignatures bàsiques. O, pel contrari, obliga als pocs professors que parlem valencià de la titulació, a enfrontar-nos a un percentatge alt d'estudiants que no l'entenen el valencià, i que tindran enormes dificultats en seguir l'assignatura. El fracàs acadèmic augmentarà, i la nostra valoració com a professors se'n ressentirà.
Aquest és el panorama. Calen mesures urgentment i és per això que jo, amb la meua millor intenció, done idees per encetar un debat constructiu. Si volem que el valencià no es perda, cal fer alguna cosa.

dijous, 1 d’octubre de 2015

El nostre paper "Wired for motherhood" a CiènciaTV-UJI

Els nostres companys de premsa en l'UJI han preparat aquest video resum sobre la nostra recerca centrada en el comportament maternal. 


Podeu llegir la nota que acompanya el video ací, i la notícia ampliada ací

Aquest treball ha sigut el segon article que formarà part de la tesi doctoral d'Ana Martín Sánchez.  Mentre jo escric aquestes línies, és molt possible que Ana es trobe analitzant l'expressió d'oxitocina i vasopresina en els cervells de mares i comares. El seu objectiu és comprovar si hi han canvis en aquestos neuropèptids que estiguen correl·lacionats amb l'increment d'agressivitat que ha observat en les mares. Estem impacients per conèixer els resultats!

Referència: Martín-Sánchez A, Valera-Marín G, Hernández-Martínez A, Lanuza E, Martínez-García F and Agustín-Pavón C (2015) Wired for motherhood: induction of maternal care but not maternal aggression in virgin female CD1 mice. Front. Behav. Neurosci. 9:197. doi: 10.3389/fnbeh.2015.00197

dilluns, 31 d’agost de 2015

Un curs de collita

El laboratori NeuroFun va iniciar el seu camí a l'UJI al curs 2014-2015. Malgrat la dificultat que suposa adaptar-se a una nova Universitat, amb nous reptes docents i laboratoris nous, aquest primer any ha segut sense dubte prou fructífer. Un any de collita durant el qual s'han recollit els fruits sembrats durant molts anys de treball en altres Universitats.

Al novembre ens comunicaven des del Ministeri d'Economia que el nou projecte que havia segut demanat per a la convocatoria de l'any anterior estava concedit. Continuant amb la política del caos i les retallades, un projecte que es concedia al novembre, i per al qual els primers diners s'alliberaven al poc temps, es considerava des del Ministeri com a començat al gener! La bona notícia era que podiem disposar de diners per a continuar fent el que més ens agrada i el que és el nostre treball: investigar la neuroanatomia funcional del comportament socio-sexual i parental.

I això és el que hem fet. El passat mes de juliol va ser frenètic:


  • La nostra doctoranda Ana Martín Sánchez va publicar el segon article de la seua tesi en la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience. En aquest estudi, Ana demostra que les ratolines verges expressen comportament maternal cap a les cries mitjançant una sensibilització molt ràpida quan s'exposen a cries d'altres ratolines. Anomenem a aquestes ratolines sensibilitzades "comares", o madrines. No obstant, el protocol no indueïx agressió maternal, el que demostra que ambdòs components depenen de mecanismes neurals independents. Una web de divulgació de la Universitat del País Basc ens va convidar a fer una ressenya de l'article que es pot consultar ací: http://mappingignorance.org/2015/07/22/born-to-be-a-mother-grown-to-be-wild/
  • El nostre estudiant de master Guillermo Valera Marín va defensar el seu treball fi de master. En aquest treball, Guillermo va mesurar i comparar diversos paràmetres de la innervació oxitocinèrgica al cervell de mares i comares i va demostrar que alguns d'aquests paràmetres correlacionen amb els nivell d'agressió de les mares. Els resultats els exposaran Ana i Guillermo al proper congrés de la Societat Espanyola de Neurociència, que tindrà lloc el proper 23 de setembre, i per al que diversos membres del grup hem aconseguit beques de viatge.
Marcos en la Facultat de Medicina de la UV, agraïnt a Cajal tot el que ha fet per ell. 
  • Per últim, tenim un nou doctor en la família: Marcos Otero García. Marcos va defensar la seua tesi, que va ser qualificada amb un excel·lent cum laude per un tribunal internacional. En la seua tesi, Marcos ha investigat la innervació nonapeptidèrgica al cervell dels ratolins. La primera part de la seua tesi, investigant la distribució de neurones vassopresinèrgices, ja va ser publicada en una de les millors revistes de l'àrea d'Anatomia. La segona part, sobre distribució d'oxitocina, acaba de ser acceptada per la mateixa revista.


El proper 10 de setembre comença un nou curs per a NeuroFun. Tenim més articles al forn i més estudis al calaix esperant convertir-se en article, i sobre tot, moltes idees al cap i moltes ganes d'entrar de nou al laboratori per a continuar fent descobriments sobre cervell i comportament. Un dels reptes d'aquest curs és la posada en marxa del Master Oficial en Investigació en Cervell i Conducta, on Ferran Martínez i qui suscriu, Carmen Agustín, ens encarregarem de l'assignatura sobre Neurobiologia del Comportament Maternal.

Esperem continuar superant nou reptes, amb el fantàstic suport que ens ha brindat la UJI i especialement el Vicerrectorat d'Investigació, i fent la neurociència que més ens agrada!

diumenge, 5 de juliol de 2015

Entrevista al laboratori NeuroFun en Ràdio Castelló

Fa unes quantes setmanes, dos dels membres de NeuroFun vam visitar la cadena Ser en Castelló, on vam poder xarrar sobre les nostres investigacions. Ara, els companys de  la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i), adscrita al Servei de Comunicació i Publicacions de la UJI han editat un video amb l'entrevista. Esperem que us agrade!